Cultiu de bolet de noguer autòcton
(Cerioporus squamosus)

Cerioporus squamosus (Polyporus squamosus) és un fong basidiomicet amb una distribució generalitzada, es troba a Amèrica del Nord, Austràlia, Àsia i Europa, on provoca una podridura blanca al duramen dels arbres de fusta dura viva i morta. A Catalunya se’l coneix com a bolet de noguer. Squamosus prové del llatí squamosus que significa cobert d’escates, referint-se a les escates de color marró fosc que es troben al capell del bolet. L’espècie va ser descrita per primera vegada científicament pel botànic britànic William Hudson el 1778, que la va anomenar Boletus squamosus. Quélet li va donar el seu nom actual al 1886, però encara és àmpliament conegut amb el nom que li va donar Fries: “Polyporus squamosus”.

En general, el cos fructífer és rodó a reniforme, i d’entre 5 i 40 cm de diàmetre i fins a 10 cm de gruix, carnós i després coriaci. Pot arribar a tenir una mida notable de fins a 50 cm de diàmetre. El carpòfor pot ser de groc a marró i té “escamules” o escates a la part superior, marró rosàcies, distribuïdes concèntricament. Marge prim. A la part inferior es poden veure els porus que són característics del gènere Cerioporus; estan formats per tubs empaquetats junts, amb porus angulosos i ocracis. Els tubs tenen una longitud d’entre 1 i 12 mm. La tija és gruixuda i curta, de fins a 5 cm de llarg. Les espores, blanques, tenen 11-16 x 4-5 µm i són el·lipsoides, llargues, hialines i llises.

És un bolet anual que es troba generalment en troncs i socs morts o en arbres de fusta dura, unit en un punt amb una tija gruixuda. És particularment comú a l’om mort i també es troba en aurons vius. Es poden trobar sols, en grups de dos o tres, o formant prestatges. Fructifica a la primavera i a la tardor, però degut al seu llarg període de creixement es pot trobar gairebé durant tot l’any. Té un paper important en els ecosistemes forestals descompassant la fusta, generalment l’om, l’auró platejat o el saüc, però també és un paràsit dels arbres vius. Altres hostes arboris inclouen: freixes, faig, castanyer, noguera persa, llima, auró, àlber, magnòlia i salze.

Es un bolet comestible quan és jove, però esdevenen durs, gomosos i no comestibles a mesura que maduren. Els llibres de cuina relacionats amb la preparació generalment recomanen recollir-los quan són joves, tallar-los a trossos petits i coure’ls a foc lent. L’olor del bolet s’assembla a la farina rància i té un suau sabor dolç a fruits secs.

En el transcurs del projecte només vàrem aconseguir aïllar 2 soques de Cerioporus squamosus, degut principalment a la dificultat de trobar exemplars en el medi natural. Però amb les dues soques es varen obtenir molt bons resultats en la producció de bolets, i els protocols per cultivar aquesta espècie els considerem totalment posats a punt.