Cultiu de Pollancró autòcton
(Cyclocybe aegerita)

Abans conegut com a Agrocybe aegerita, també anomenat Agrocybe cylindracea, o Pholiota aegerita, i actualment classificat com a Cyclocybe aegerita, és un bolet del gènere Cyclocybe que es coneix comunament com a Pollancró o bolet de xop, bolet de castanyer o pioppini de vellut. En xinès s’anomena cha shu gu (茶树 菇), literalment “Bolet de l’arbre del te”. Al Japó, es diu Yanagi-matsutake (柳 松茸).

És un agàric de mida mitjana amb un capell inicialment globós que arriba a molt obert i convex, gairebé pla, amb un diàmetre de 4-20 cm. Cutícula llisa de color crema a marró fosc i carn blanca i compacta. Quan és molt jove, el seu color pot ser de color marró vermellós i, posteriorment, passar a un color marró clar, més ocre cap al centre, més blanc al voltant de la seva vora. El peu, de 10-15 x 1-2 cm, fibrós, blanc, és generalment corbat, amb un anell ampli i persistent, membranós, a la part superior que passa ràpidament a color tabac a causa de la caiguda d’espores. A sota té nombroses làmines radials blanquinoses adherides al peu, que després passen a un color gris marronós. Espores el·líptiques de 7-11 x 5-7 µm, gris groguenques, llises, amb porus germinatiu. Esporada de color marró tabac.

Pertany als fongs de podridura blanca, lignícola, creix en soques de pollancredes, salzes i altres arbres de ribera (sobretot vells), als que parasita.

El bolet es cultiva comercialment i és típic tant de la cuina sud-europea com de la xinesa. A Àsia, s’utilitza fresc i rehidratat en diversos plats, com ara sofregits, sopes, o guisats. Té un barret tou i una tija més dura. No es recomana recollir exemplars de la natura a causa de la dificultat d’identificació. Rebutjar els exemplars adults, que tenen gust de fusta. Es recomana guisar amb carns de cocció perllongada, doncs menys feta resulta dura. A Europa es conrea des de l’època romana. Plini el Vell ja descriu algunes tècniques de cultiu a la seva Naturalis Historia. Es cultiva i es ven als Estats Units, Xile, Japó, Corea, Itàlia, Austràlia i Xina. En la medicina tradicional xinesa, s’utilitza sovint com a diürètic. S’ha informat que aquests bolets tenen una important activitat antioxidant.

En el projecte pilot hem aconseguit aïllar 14 soques de diferents orígens geogràfics catalans. S’ha posat a punt el mètode de cultiu i hem obtingut resultats positius amb 8 d’elles. S’han seleccionat 3 de les millors per a introduir-les en la producció comercial de Pollancrò autòcton.