Cultiu de sabatera de faig autòcton
(Meripilus giganteus)

Meripilus giganteus és un fong que provoca una podridura blanca de la fusta en diversos tipus d’arbres, especialment de fulla ampla. En particular Fagus i Quercus, però també en altres espècies dels gèneres: Abies, Acer, Aesculus, Alnus, Betula, Castanea, Celtis, Corylus, Eucalyptus , Larix, Laurus, Myrica, Persea, Picea, Pinus, Pittosporum, Platanus, Populus, Prunus, Pyrus, Tilia, i Ulmus.

Al camp es reconeix pel gran cos fructífer amb múltiples capes, així com per la seva superfície de porus que s’enfosqueix ràpidament quan s’hi produeixen pressions o ferides. Els basidiocarps consisteixen en nombroses lamines aplanades en forma de roseta. Acostumen a tenir de 50 a 150 cm de diàmetre i de 10 a 50 cm d’alçada. S’han arribat a trobar espècimens de fins a 90kg. Les capes individuals, amb forma de ventall, provenen d’una tija basal comuna. El color de la superfície del barret varia de marró pàl·lid a marró castany apagat en exemplars joves, però s’enfosqueix amb l’edat fins a presentar zones concèntriques de diversos tons marrons. La superfície és finament fibril·losa amb petites escates. Els porus, petits, ocre pàl·lids a crema fosc, ennegreixen al frec. Els tubs, de fins a 8 mm, son blancs i més tard grocs. La carn és fibrosa, blanca, vermellosa al tall i finalment negre. Espores el·lipsoidals a subgloboses, de 5-7 x 4-6 µm, hialines, llises i no amiloides. Esporada blanca.

Aquest fong es troba, a l’estiu i a la tardor, sovint en grans grups a la base dels arbres, tot i que de vegades els cossos fructífers es localitzen a certa distància del tronc, parasitant les arrels. M. giganteus es distribueix a l’hemisferi nord i està àmpliament present a Europa. S’ha recollit també a Iran i Turquia.

Es considerava anteriorment com a no comestible, a causa de la seva carn molt gruixuda. Més recentment, però, s’ha reconegut com a comestible, d’olor agradable i sabor àcid. Els exemplars més joves poden ser més agradables de textura i gust, i està reportat que “es menja al Japó”. A Catalunya el coneixem com a “sabatera de faig” o “gamarús”. S’ha demostrat que l’extracte amb metanol d’aquest bolet conté compostos que són significativament citotòxics per a la línia cel·lular de càncer de ratolí 3LL.

Ha estat una de les espècies amb les que hem treballat en el projecte pilot, i disposem de fins 6 soques aïllades en cultiu pur. De les soques provades en cultiu, 4 han donat molt bones produccions. Malgrat la seva facilitat de cultiu no ha estat una espècie molt valorada pels experts en quan a les seves possibilitats gastronòmiques.