Cultiu de greixa autòctona
(Sparassis crispa)

Sparassis crispa és un bolet paràsit que rep els noms de “greixa”, “maneta arrissada”, “peu de rata reina”, “esponja” i “molsa”.

Té un esporocarp gros, pileat i etipitat, amb branques arrissades que per la seva forma recorda una esponja. L’esporòfor pot fer de 8 a 20 cm d’alçada i de 10 a 40 cm d’amplada, i entre 2 i 5 kg de pes. Està format per un peu gruixut o un peu que s’eixampla i es divideix en branquetes de fulla contorçades, encrespades, estretes i entrellaçades. És de color blanc cremós a lleugerament rosat, marró marginal amb l’edat. Amb una estructura amb moltes branques similar a la d’una coliflor, però amb les branques buides. La seva carn és prima, cremosa, més groga a la part inferior, és tendra i cruixent, tendint a esdevenir elàstica en els exemplars vells. L’himeni, en forma de porus molt fins a banda i banda dels lòbuls, presenta una esporada clara o de color groguenc pàl·lid. Les espores son el·lipsoidals a subgloboses, de 4-6 x 3-5 µm. Llises, hialines, gutulades, no amiloides.

Creix als peus i a les arrels de les coníferes, sovint protegides dels vents dominants, en les quals penetra a través de ferides a les arrels o a la part baixa del tronc, i en podreix la fusta. Parasita especialment del pi roig, però també pins d’altres espècies, làrixs, avets rojos i avets de Douglas (Pseudotsuga menziesii). Prefereix els boscos esclarissats amb sòls calcaris, tot i que es pot trobar en sòls diferents mentre no siguin massa secs ni massa humits. Es troba al nord d’Àfrica i a les zones temperades d’Europa (arriba al sud d’Escandinàvia i al nord d’Escòcia), Àsia i Nord-Amèrica. A Catalunya, al Capcir, s’han trobat espècimens d’entre 5 i 8 kg. Fructifica de juliol a desembre, és força comú de setembre a novembre, amb un màxim cap a l’octubre a les regions temperades de l’hemisferi nord, i si no se’l talla massa profundament torna a sortir cada any al mateix lloc.

L’olor és agradable. El seu sabor, també agradable, s’acosta als fruits secs . És un bon comestible, però que cal netejar amb molta cura i collir fresc. Venut en determinats mercats i apreciat, sobretot perquè és abundant (alguns exemplars poden pesar diversos quilos), s’utilitza per elaborar preparats i també es pot assecar. Tot i això, triga diverses setmanes a desaparèixer al medi natural i hauríem d’evitar consumir exemplars massa grans o massa vells, que es tornen durs i indigestos. S’ha de tenir especial compte en no confondre-les amb diferents Ramaries i Clavaries, amb nombroses espècies tòxiques.

L’interès per aquesta espècie ha estat gran des de l’inici del projecte pilot. Hem arribar a aïllar 7 soques diferents d’aquesta espècie, recollides a bosc en associació a diferents especies de Pinus i majoritàriament a la zona del Montseny. Malgrat tots els intents no hem aconseguit cultivar-la encara, però continuarem treballant fins aconseguir-ho.

Foto: Jordi Rius

Hem arribar a aïllar 7 soques diferents d’aquesta espècie, recollides a bosc en associació a diferents especies de Pinus i majoritàriament a la zona del Montseny

Producció de llavor a les instal·lacions de l’Irta amb Joan Pera. Foto: Eduard Puigdomènech
Foto: boletsdesoca.com
Un dels exemplars utilitzat per fer els aïllaments. Foto: Eduard Puigdomènech
Un dels pocs exemplars que ha arribat a fructificar. Foto: boletsdesoca.com

Malgrat tots els intents no hem aconseguit cultivar-la encara, però continuarem treballant fins aconseguir-ho

Primordi. Foto: boletsdesoca.com