Base de coneixements

Impacte de la innovació del projecte en la productivitat o sostenibilitat, a nivell territorial i/o sectorial

Ens els darrers anys el consum de bolets no ha parat d’augmentar, tant a Catalunya com al conjunt d’Europa, i ha passat de ser un costum exòtic, o de temporada, a convertir-se en un aliment habitual al llarg de l’any per a moltes famílies i restaurants. Entre l’any 1978 i el 2012 la producció de bolets al món s’ha incrementat més de 25 vegades (Royse 2014). Sense cap dubte, la capacitat que tenen els bolets de fer més gustosos i nutritius els nostres plats, i també les propietats beneficioses sobre la salut que se’ls hi atribueixen, han propiciat aquest fenomen.

Per atendre aquesta creixent demanda, i alhora evitar la pressió excessiva sobre les poblacions naturals dels nostres boscos, el cultiu de bolets xiitake s’ofereix com una excel·lent alternativa.

Al contrari del que passa amb la recol·lecció de bolets silvestres, el cultiu crea llocs de treball estables, fins i tot per a persones amb dificultats d’inserció laboral, com és el cas de TEB Verd / Bolet Ben Fet, que dóna feina a persones amb discapacitat intel·lectual.

El cultiu de fongs lignícoles també aporta valor al sector forestal, donat que utilitza residus forestals com les serradures o els encenalls i la fusta fina, que precisament és la que té pitjor sortida comercial. Val a dir que Catalunya és un país amb una proporció de superfície forestal enorme i que aquest sector està patint des de fa molts anys una greu crisi. Aquesta situació està portant a l’abandonament de la gestió d’una part dels boscos, que incideix molt negativament en el risc i la gestió dels incendis forestals, o be a que se substitueixin arbredes tradicionals, com les castanyedes, per espècies foranies més rendibles, amb la greu disminució de diversitat que això comporta. Valoritzar determinats productes o residus forestals afavoriria la rendibilitat i sostenibilitat d’aquest sector.

El cultiu de bolets permet també subministrar-los de manera contínua i estable, tant en preus com en qualitat, característiques molt apreciades en qualsevol producte per un sector estratègic per Catalunya com el de la restauració. A més, els bolets produïts en cultiu es poden sotmetre a una estricta traçabilitat, i es pot controlar el risc de contaminacions, tant d’origen biòtic com abiòtic. A banda, s’estalvia molta feina de processat i neteja a les cuines i els fa molt més segurs des del punt de vista toxoalimentari.

En el cultiu de bolets lignícoles, qui ha marcat la tendència a nivell mundial han estat els països asiàtics. La seva llarga experiència i tradició en determinades espècies ha fet que occident els seguís l’exemple i, ara com ara, la majoria de les especies cultivades arreu són les que es van iniciar a l’orient llunyà: Xina, Japó i Corea, principalment. Incorporar noves especies de bolets lignícoles autòctones, actualment no cultivades, incrementaria l’actual oferta, i aquests nous productes donarien un avantatge competitiu als productors de bolets del nostre territori, tant en les vendes domèstiques com en l’exportació.

D’altra banda, Catalunya també disposa d’un bon nombre de granges ramaderes en desús i que voldrien trobar un altre ocupació. Cal destacar que només en el que portem d’aquest any 2018, Bolet Ben Fet ha rebut 6 sol·licituds d’assessorament per part d’empresaris de Catalunya que volen iniciar un cultiu professional de bolets lignícoles (1 del Bages, 2 d’Osona, 1 del Vallès Oriental, 1 de la Conca de Barberà i 1 del Tarragonès), a banda de 1 de Navarra, 1 del País Basc i 1 de València. La majoria són ex-ramaders que volen donar un nou ús a les granges que tenen. Val a dir que un dels assessorats de la comarca d’Osona, i després d’uns mesos de proves compartides, inicia la producció aquest mateix mes a la població de Tavertet. A més fa més de cinc anys que servim substrat de cultiu i assessorem en la producció de bolets a la Fundació Onyar de Quart, al Gironès (Grup Fundació Ramón Noguera que dona feina a personal amb discapacitat intel·lectual i malaltia mental). Molts d’aquests empresaris demanen ajuda i orientació per a intentar el cultiu de bolets, però l’escassesa d’espècies cultivables fa que sigui difícil trobar un espai en el mercat.

Incorporar noves espècies al cultiu de bolets, diversificant així l’oferta de productes, impulsaria el sector del cultiu de bolets comestibles a Catalunya al millorar la productivitat i competitivitat. Però no només incidiria sobre aquest sector, clarament a l’alça, sinó que també tindria efectes sobre el sector forestal i de la fusta, al donar utilitat a residus o subproductes, i el de la restauració, al proporcionar noves variants de bolets comestibles amb suficient regularitat i qualitat com per a incorporar-les a les seves cartes.

Referències

– Royse DJ, 2014. A global perspective on the high five: Agaricus, Pleurotus, Lentinula, Auricularia & Flammulina. Pages 1-6, In: Manjit Singh (Ed.) Proceedings of the 8th International Conference on Mushroom Biology and Mushroom Products, New Delhi, India.