Tasca 5 – Posta a punt dels mètodes de producció de llavor

Per a la producció industrial de bolets es parteix d’un inòcul inicial, anomenat “blanc” o “llavor” que consisteix en miceli del fong crescut en una matriu de gra, generalment cereals, que li proporcionen els nutrients necessaris. Aquesta llavor, un cop crescuda, és fàcil de manipular i dosificar, i s’incorpora al substrat de creixement en una proporció del 3-10%.

Per a la producció de llavor de cada un dels aïllaments obtinguts s’utilitzarà principalment sègol, blat o mill, i barreges dels anteriors. Un factor important és la quantitat d’humitat dels substrat, i per a cada espècie s’assajarà un rang de condicions entre el 40 i el 60% d’humitat. Un altre paràmetre a avaluar serà el pH del substrat, ajustat amb carbonat càlcic. Un darrer factor a determinar serà la temperatura òptima d’incubació que es farà variar en una escala entre 20 i 35ºC.

Per a l’estudi de tots aquests factors, i la posta a punt del millor mètode de producció de llavor, es duran a terme experiments factorials previs en medi de cultiu en laboratori (MEA) per a determinar: la temperatura òptima d’incubació (20, 25, 30 i 35ºC) i el pH (5,5, 6 i 7) per a cada aïllat fúngic. El creixement es valorarà per mesura del diàmetre de les colònies fúngiques obtingudes, i el pes sec del miceli produït.

Un cop establerts aquest paràmetres (temperatura d’incubació i pH del medi de creixement) es duran a terme una segona bateria d’experiments factorials en els que es variarà la composició del medi (diferents cereals com: blat, sègol i mill), i el contingut en aigua (40% i 60%).

El creixement de miceli, en els diferents substrats a base de cereals, es valorarà visualment, i es determinarà la seva viabilitat i absència de contaminants per sembra en placa de medi MEA.

Tots aquests assajos es duran a terme conjuntament pels dos laboratoris de recerca: UB i IRTA.