Base de coneixements

Ordre del dia:

1. Estat actual del projecte. Resultats assolits fins el moment.
2. Preparació de la primera justificació econòmica (a presentar al setembre).
3. Accions divulgatives del projecte.
4. Posta al dia de la pàgina web
5. Pla de treball pel segon semestre del 2020.

Assistents a la reunió:

Carles Diaz (TEB Verd/Bolet ben Fet), Eduard Puigdomènech (Bolets de soca), Xavier Parladé (IRTA) i Joan Pera (IRTA). Laia Ribas (Societat Catalana de Micologia), a

Laia Ribas (Societat Catalana de Micologia), distància (via ZOOM).

Es presenta (mitjançant un Power Point, preparat pel coordinador IRTA) el desenvolupament dels treballs en curs i el seu estat actual. Així com les tasques previstes i el calendari d’execució.

La presentació s’adjunta a la present acta, i s’ha passat còpia de la mateixa a Carles Díaz i a Eduard Puigdomenech per a que la publiqui a la web del projecte (https://www.bolets.local) i quedi a disposició de tots els participants.

En resum, fins el moment actual, s’han obtingut un total de 68 aïllaments fúngics de 9 espècies lignícoles, s’ha posat a punt un mètode de producció d’inòcul (llavor) efectiu per a 8 de les especies, i en aquests moments ja s’ha proporcionat llavor de 6 d’elles a Bolet ben Fet. Amb aquests inòculs s’han fet 18 proves pilot de cultiu de bolets, amb 8 espècies fúngiques, i utilitzant els protocols estàndard de l’empresa. D’aquestes proves pilot s’ha arribat a la producció de bolets amb tres de les espècies: Polyporus squamosus, Meripilus giganteus, i Agrocybe aegerita.

S’informa per part del coordinador que els bolets produïts s’han enviat al centre de Monells de l’IRTA, s’han liofilitzat per a conservar-los, i un cop es compti amb material suficient es faran anàlisis de composició nutricional. Laia Ribas suggereix que s’incloguin en els anàlisis la ergotiamina i alguns metalls pesats (plom, cadmi, mercuri), en especial amb Agrocybe, ja que prolifera en ambients urbans. Al mateix temps, també es posa en coneixement del grup que s’està intentant establir una cooperació amb la UB (Bioquímica, Fac. de Farmàcia) per fer també anàlisis de citotoxicitat amb els extractes d’aquets bolets cultivats.

La justificació econòmica de la primera part del projecta ha estat prorrogada fins el setembre d’aquest any per causa dels efectes de la pandèmia de COVID-19. L’IRTA ja ha fet arribat la seva factura al líder i beneficiari del grup operatiu.

En Carles Diaz es posarà en contacte amb la resta de participants per anar recollint tots els documents justificatius.

Es considera que ja s’ha arribat a un progrés suficient del projecte i a uns primers resultats prou bons com per plantejar las primeres accions divulgatives.

En aquest sentit, el 18 de juny vàrem tenir una reunió amb un dels responsables de comunicació de l’IRTA per preparar comunicats de premsa que donin a conèixer el projecte. S’està treballant per fer-ho arribar a diferents mitjans de comunicació (diaris, radio, tv). Està previst inicialment tenir-ho llest per principis de tardor (un bon moment per captar l’atenció sobre el mon dels bolets).

També es va plantejar la necessitar d’iniciar accions divulgatives dirigides al sector, aprofitant la participació en el projecte de la Societat Catalana de Micologia i el Gremi de Fusta i Moble. Donada la dificultat de fer-ho de manera presencial (donades les limitacions actuals imposades pel control de la pandèmia) s’exploraran opcions telemàtiques (webinars per exemple).

Eduard Puigdomènech ens fa una presentació de la web (https://www.bolets.local) i els diferents apartats en que ha estat distribuïda. Acordem que quedarà oberta per a que tots els participants hi puguin accedir i fer les aportacions necessàries.

S’analitza el cronograma proposat a l’inici del projecte i es constata que, malgrat les dificultats ocasionades per la situació actual de pandèmia, estem plenament dins del calendari previst en l’execució de totes les tasques del projecte.

Pel que fa a recollida d’espècies fúngiques en camp, es planteja que aquesta tardor serà la darrera companya dins del període de durada del projecte, i per tant es demanarà un esforç addicional a l’hora d’aconseguir nous exemplars de les diferents espècies lignícoles.

L’Eduard presenta un informe de la FAO (2005) on es recull un llistat de bolets comestibles d’aprofitament micològic a nivell mundial. El llistat es tindrà en compte de cara a ampliar el ventall d’espècies a recol·lectar i aïllar. La Laia considera que l’esforç de recol·lecció s’ha d’incrementar en espècies dels géneres Sparassis i Hericium, considerats com a molt interessants i dels que tenim pocs o cap aïllament. L’Eduard proposa també el gènera Tremella que està guanyant interès entre els restauradors. Posa com exemple el cas de Tremella fuciformis.

Pel que fa als aspectes relatius al cultiu, es proposa a) diversificar la composició del substrat de cultiu a altres tipus de fusta, com per exemple: fusta de conífera per a cultivar Sparassis, fusta de garrofer o de roure per Laetiporus, serradures de Bruc (complementada amb cereals) per a soques de Lyophyllum decastes i b) al mateix temps, s’assajaran altres formats de contenidor (cultiu horitzontal) per a especies com Sparassis crispa.

S’iniciarà la producció de llavor, a nivell ja pre-industrial (sacs de 3-5 kg de llavor, a raó d’un mínim de 5 repeticions per soca), de les especies (soques) que han resultat efectives en l’obtenció de bolets: Polyporus squamosus 502, Meripilus giganteus 515 i Agrocybe aegerita 504.